enutjar

Catalan

Etymology

From Late Latin inodiāre, from odīre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.nuˈd͡ʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [e.nuˈd͡ʒaɾ]

Verb

enutjar (first-person singular present enutjo, first-person singular preterite enutgí, past participle enutjat)

1. (transitive) to anger

   Synonym: enfadar

2. to annoy

Derived terms

• enuig

Further reading

• “enutjar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “enutjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “enutjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “enutjar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.