envejar

Catalan

Etymology

From enveja +‎ -ar. Compare Italian invidiare, French envier.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.bəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [əɱ.vəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [eɱ.veˈd͡ʒaɾ]

Verb

envejar (first-person singular present envejo, first-person singular preterite envegí, past participle envejat)

1. to envy

Derived terms

• envejable
• envejós

Further reading

• “envejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “envejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “envejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “envejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.