llançar

Catalan

Etymology

From , from Late Latin lanceāre, present active infinitive of lanceō (“throw a spear”), from Latin lancea (“spear”) (from which llança), of Celtiberian origin. Compare French lancer, Italian lanciare, Occitan and Portuguese lançar, Spanish lanzar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎənˈsa]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎanˈsaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)
• Homophone: llançà

Verb

llançar (first-person singular present llanço, first-person singular preterite llancí, past participle llançat)

1. to throw
2. to launch

Derived terms

• llançament

Related terms

• llança

Further reading

• “llançar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llançar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “llançar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llançar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.