conviure

Catalan

Etymology

From Latin convīvere.

Verb

conviure (first-person singular present convisc, first-person singular preterite convisquí, past participle conviscut)

1. (intransitive) to live together
   • 2017 January 4, “Turquia diu que té identificat l'autor de l'atemptat d'Istanbul”, in El Periódico‎^[1]:

     I en una operació policial a la ciutat d'Izmir, a l'oest del país, van ser detingudes prop de 40 persones, entre elles els membres de tres famílies originàries de l'Àsia Central -entre elles diversos menors- que convivien amb el suposat atacant a la ciutat de Konya, al centre de Turquia, i que havien fugit després de l'atac, ha informat el diari 'Hürriyet'.

     And in a police operation in the city of Izmir, to the west of the country, about 40 people were arrested, including members of three families from Central Asia - including several minors - who lived with the alleged attacker in the city of Konya, in central Turkey, and who had fled after the attack, according to the newspaper "Hürriyet".

Conjugation

    Conjugation of conviure (mixed conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			conviure
gerund			convivint
past participle				masculine		feminine
		singular		conviscut		conviscuda
		plural		conviscuts		conviscudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	convisc	convius	conviu	convivim	conviviu	conviuen
	imperfect	convivia	convivies	convivia	convivíem	convivíeu	convivien
	future	conviuré	conviuràs	conviurà	conviurem	conviureu	conviuran
	preterite	convisquí	convisqueres	convisqué	convisquérem	convisquéreu	convisqueren
	conditional	conviuria	conviuries	conviuria	conviuríem	conviuríeu	conviurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	convisqui	convisquis	convisqui	convisquem	convisqueu	convisquin
	imperfect	convisqués	convisquessis	convisqués	convisquéssim	convisquéssiu	convisquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	conviu	convisqui	convisquem	conviviu	convisquin
	negative (no)	—	no convisquis	no convisqui	no convisquem	no convisqueu	no convisquin

Related terms

• convivència
• viure

Further reading

• “conviure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conviure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conviure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conviure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.