embrutir

Catalan

Etymology

From en- +‎ brut +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.bɾuˈti]
• IPA^(key): (Valencian) [em.bɾuˈtiɾ]

Verb

embrutir (first-person singular present embruteixo, first-person singular preterite embrutí, past participle embrutit)

1. to dirty, to soil

   Synonyms: embrutar, sollar

2. to stupefy, to coarsen

Conjugation

    Conjugation of embrutir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			embrutir
gerund			embrutint
past participle				masculine		feminine
		singular		embrutit		embrutida
		plural		embrutits		embrutides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embruteixo	embruteixes	embruteix	embrutim	embrutiu	embruteixen
	imperfect	embrutia	embruties	embrutia	embrutíem	embrutíeu	embrutien
	future	embrutiré	embrutiràs	embrutirà	embrutirem	embrutireu	embrutiran
	preterite	embrutí	embrutires	embrutí	embrutírem	embrutíreu	embrutiren
	conditional	embrutiria	embrutiries	embrutiria	embrutiríem	embrutiríeu	embrutirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embruteixi	embruteixis	embruteixi	embrutim	embrutiu	embruteixin
	imperfect	embrutís	embrutissis	embrutís	embrutíssim	embrutíssiu	embrutissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	embruteix	embruteixi	embrutim	embrutiu	embruteixin
	negative (no)	—	no embruteixis	no embruteixi	no embrutim	no embrutiu	no embruteixin

Derived terms

• embrutidor
• embrutiment

Further reading

• “embrutir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.