emplaçar

See also: emplacar

Catalan

Etymology

From en- +‎ plaça +‎ -ar. Cognate to Portuguese emplaçar, Spanish emplazar, Italian impiazzare, French emplacer, and English emplace.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pləˈsa]
• IPA^(key): (Valencian) [em.plaˈsaɾ]

Verb

emplaçar (first-person singular present emplaço, first-person singular preterite emplací, past participle emplaçat)

1. to put; to place

Conjugation

    Conjugation of emplaçar (first conjugation, ç-c alternation)

infinitive			emplaçar
gerund			emplaçant
past participle				masculine		feminine
		singular		emplaçat		emplaçada
		plural		emplaçats		emplaçades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emplaço	emplaces	emplaça	emplacem	emplaceu	emplacen
	imperfect	emplaçava	emplaçaves	emplaçava	emplaçàvem	emplaçàveu	emplaçaven
	future	emplaçaré	emplaçaràs	emplaçarà	emplaçarem	emplaçareu	emplaçaran
	preterite	emplací	emplaçares	emplaçà	emplaçàrem	emplaçàreu	emplaçaren
	conditional	emplaçaria	emplaçaries	emplaçaria	emplaçaríem	emplaçaríeu	emplaçarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emplaci	emplacis	emplaci	emplacem	emplaceu	emplacin
	imperfect	emplacés	emplacessis	emplacés	emplacéssim	emplacéssiu	emplacessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emplaça	emplaci	emplacem	emplaceu	emplacin
	negative (no)	—	no emplacis	no emplaci	no emplacem	no emplaceu	no emplacin

Derived terms

• emplaçament

Further reading

• “emplaçar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “emplaçar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “emplaçar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “emplaçar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.