esbramegar

Catalan

Etymology

From es- +‎ bramar +‎ -egar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.bɾə.məˈɣa]
• IPA^(key): (Valencian) [ez.bɾa.meˈɣaɾ]

Verb

esbramegar (first-person singular present esbramego, first-person singular preterite esbrameguí, past participle esbramegat); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencian) /e/

1. to woof, huff, grunt (of a bear)

Conjugation

    Conjugation of esbramegar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			esbramegar
gerund			esbramegant
past participle				masculine		feminine
		singular		esbramegat		esbramegada
		plural		esbramegats		esbramegades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbramego	esbramegues	esbramega	esbrameguem	esbramegueu	esbrameguen
	imperfect	esbramegava	esbramegaves	esbramegava	esbramegàvem	esbramegàveu	esbramegaven
	future	esbramegaré	esbramegaràs	esbramegarà	esbramegarem	esbramegareu	esbramegaran
	preterite	esbrameguí	esbramegares	esbramegà	esbramegàrem	esbramegàreu	esbramegaren
	conditional	esbramegaria	esbramegaries	esbramegaria	esbramegaríem	esbramegaríeu	esbramegarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbramegui	esbrameguis	esbramegui	esbrameguem	esbramegueu	esbrameguin
	imperfect	esbramegués	esbrameguessis	esbramegués	esbrameguéssim	esbrameguéssiu	esbrameguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esbramega	esbramegui	esbrameguem	esbramegueu	esbrameguin
	negative (no)	—	no esbrameguis	no esbramegui	no esbrameguem	no esbramegueu	no esbrameguin

Derived terms

• esbramec

Further reading

• “esbramegar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.