abduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin abdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əb.duˈi]
• IPA^(key): (Valencian) [ab.duˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

abduir (first-person singular present abdueixo, first-person singular preterite abduí, past participle abduït)

1. (anatomy) to abduct (to draw away from the median axis of the body)
2. (of an extraterrestrial) to abduct (to take away by force)

Conjugation

    Conjugation of abduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			abduir
gerund			abduint
past participle				masculine		feminine
		singular		abduït		abduïda
		plural		abduïts		abduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abdueixo	abdueixes	abdueix	abduïm	abduïu	abdueixen
	imperfect	abduïa	abduïes	abduïa	abduíem	abduíeu	abduïen
	future	abduiré	abduiràs	abduirà	abduirem	abduireu	abduiran
	preterite	abduí	abduïres	abduí	abduírem	abduíreu	abduïren
	conditional	abduiria	abduiries	abduiria	abduiríem	abduiríeu	abduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abdueixi	abdueixis	abdueixi	abduïm	abduïu	abdueixin
	imperfect	abduís	abduïssis	abduís	abduíssim	abduíssiu	abduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	abdueix	abdueixi	abduïm	abduïu	abdueixin
	negative (no)	—	no abdueixis	no abdueixi	no abduïm	no abduïu	no abdueixin

Related terms

• abducció
• abductor

Further reading

• “abduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “abduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “abduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “abduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.