absoldre

See also: absoldré

Catalan

Etymology

From Latin absolvere, present active infinitive of absolvō (“absolve”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əpˈsɔl.ðɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [apˈsɔl.ðɾe]

Verb

absoldre (first-person singular present absolc, first-person singular preterite absolguí, past participle absolt)

1. absolve, acquit
2. forgive, release (from a debt or obligation)

Related terms

• absolta
• absolució

Further reading

• “absoldre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “absoldre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “absoldre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “absoldre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.