adjurar

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin adiūrāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Northern, Balearic, Central) [ə.d͡ʒuˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.d͡ʒuˈɾaɾ]
• IPA^(key): (Northwestern) [a.d͡ʒuˈɾa]

Verb

adjurar (first-person singular present adjuro, first-person singular preterite adjurí, past participle adjurat)

1. to implore

Conjugation

    Central Catalan conjugation of adjurar (first conjugation)

infinitive			adjurar
gerund			adjurant
past participle				masculine		feminine
		singular		adjurat		adjurada
		plural		adjurats		adjurades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	adjuro	adjures	adjura	adjurem	adjureu	adjuren
	imperfect	adjurava	adjuraves	adjurava	adjuràvem	adjuràveu	adjuraven
	future	adjuraré	adjuraràs	adjurarà	adjurarem	adjurareu	adjuraran
	preterite	adjurí	adjurares	adjurà	adjuràrem	adjuràreu	adjuraren
	conditional	adjuraria	adjuraries	adjuraria	adjuraríem	adjuraríeu	adjurarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	adjuri	adjuris	adjuri	adjurem	adjureu	adjurin
	imperfect	adjurés	adjuressis	adjurés	adjuréssim	adjuréssiu	adjuressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	adjura	adjuri	adjurem	adjureu	adjurin
	negative (no)	—	no adjuris	no adjuri	no adjurem	no adjureu	no adjurin

Further reading

• “adjurar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “adjurar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “adjurar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “adjurar”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)