antecedir
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Borrowed from Latin antecēdere, with normal change of conjugation to -ir. First attested in the 14th century.[1]
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]antecedir (first-person singular present antecedeixo, first-person singular preterite antecedí, past participle antecedit)
- (transitive) to precede
Conjugation
[edit] Conjugation of antecedir (third conjugation, with -eix-)
Related terms
[edit]References
[edit]- ^ “antecedir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
[edit]- “antecedir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “antecedir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “antecedir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.