coixejar

Catalan

Etymology

From coix +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ku.ʃəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [ko.ʃəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [koj.ʃeˈd͡ʒaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

coixejar (first-person singular present coixejo, first-person singular preterite coixegí, past participle coixejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to limp
2. (of furniture) to wobble

Conjugation

    Conjugation of coixejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			coixejar
gerund			coixejant
past participle				masculine		feminine
		singular		coixejat		coixejada
		plural		coixejats		coixejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	coixejo	coixeges	coixeja	coixegem	coixegeu	coixegen
	imperfect	coixejava	coixejaves	coixejava	coixejàvem	coixejàveu	coixejaven
	future	coixejaré	coixejaràs	coixejarà	coixejarem	coixejareu	coixejaran
	preterite	coixegí	coixejares	coixejà	coixejàrem	coixejàreu	coixejaren
	conditional	coixejaria	coixejaries	coixejaria	coixejaríem	coixejaríeu	coixejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	coixegi	coixegis	coixegi	coixegem	coixegeu	coixegin
	imperfect	coixegés	coixegessis	coixegés	coixegéssim	coixegéssiu	coixegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	coixeja	coixegi	coixegem	coixegeu	coixegin
	negative (no)	—	no coixegis	no coixegi	no coixegem	no coixegeu	no coixegin

Further reading

• “coixejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.