cruixir

Catalan

Etymology

Uncertain; possibly of onomatopoetic origin. Compare Spanish crujir.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /kɾuˈʃi/
• (Valencian) IPA^(key): /kɾujˈʃiɾ/

Verb

cruixir (first-person singular present cruixo, past participle cruixit)

1. to rustle
2. to creak
3. to grind (teeth)

Conjugation

Conjugation of cruixir (third conjugation without -eix- infix)

infinitive			cruixir
present participle			cruixint
past participle				masculine		feminine
		singular		cruixit		cruixida
		plural		cruixits		cruixides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cruixo	cruixes	cruix	cruixim	cruixiu	cruixen
	imperfect	cruixia	cruixies	cruixia	cruixíem	cruixíeu	cruixien
	future	cruixiré	cruixiràs	cruixirà	cruixirem	cruixireu	cruixiran
	preterite	cruixí	cruixires	cruixí	cruixírem	cruixíreu	cruixiren
	conditional	cruixiria	cruixiries	cruixiria	cruixiríem	cruixiríeu	cruixirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cruixi	cruixis	cruixi	cruixim	cruixiu	cruixin
	imperfect	cruixís	cruixissis	cruixís	cruixíssim	cruixíssiu	cruixissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	cruix	cruixi	cruixim	cruixiu	cruixin

Related terms

• cruixidell
• cruixidera
• cruixidor
• cruiximent
• cruixit

 

Further reading

• “cruixir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cruixir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “cruixir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cruixir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.