enllumenar

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin illūmināre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əɲ.ʎu.məˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [eɲ.ʎu.meˈnaɾ]

Verb

enllumenar (first-person singular present enllumeno, first-person singular preterite enllumení, past participle enllumenat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to illuminate
2. (transitive) to put lamps on

Conjugation

    Conjugation of enllumenar (first conjugation)

infinitive			enllumenar
gerund			enllumenant
past participle				masculine		feminine
		singular		enllumenat		enllumenada
		plural		enllumenats		enllumenades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enllumeno	enllumenes	enllumena	enllumenem	enllumeneu	enllumenen
	imperfect	enllumenava	enllumenaves	enllumenava	enllumenàvem	enllumenàveu	enllumenaven
	future	enllumenaré	enllumenaràs	enllumenarà	enllumenarem	enllumenareu	enllumenaran
	preterite	enllumení	enllumenares	enllumenà	enllumenàrem	enllumenàreu	enllumenaren
	conditional	enllumenaria	enllumenaries	enllumenaria	enllumenaríem	enllumenaríeu	enllumenarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enllumeni	enllumenis	enllumeni	enllumenem	enllumeneu	enllumenin
	imperfect	enllumenés	enllumenessis	enllumenés	enllumenéssim	enllumenéssiu	enllumenessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enllumena	enllumeni	enllumenem	enllumeneu	enllumenin
	negative (no)	—	no enllumenis	no enllumeni	no enllumenem	no enllumeneu	no enllumenin

Synonyms

• il·luminar

Derived terms

• enllumenat

Further reading

• “enllumenar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.