esbaltir

Catalan

Etymology

Uncertain. A connexion has been suggested to Proto-Germanic *spilþijaną (“to spoil; to kill”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.bəlˈti]
• IPA^(key): (Valencian) [ez.balˈtiɾ]

Verb

esbaltir (first-person singular present esbalteixo, first-person singular preterite esbaltí, past participle esbaltit)

1. (transitive) to stun, to daze
2. (transitive) to deafen

Conjugation

    Conjugation of esbaltir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			esbaltir
gerund			esbaltint
past participle				masculine		feminine
		singular		esbaltit		esbaltida
		plural		esbaltits		esbaltides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbalteixo	esbalteixes	esbalteix	esbaltim	esbaltiu	esbalteixen
	imperfect	esbaltia	esbalties	esbaltia	esbaltíem	esbaltíeu	esbaltien
	future	esbaltiré	esbaltiràs	esbaltirà	esbaltirem	esbaltireu	esbaltiran
	preterite	esbaltí	esbaltires	esbaltí	esbaltírem	esbaltíreu	esbaltiren
	conditional	esbaltiria	esbaltiries	esbaltiria	esbaltiríem	esbaltiríeu	esbaltirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbalteixi	esbalteixis	esbalteixi	esbaltim	esbaltiu	esbalteixin
	imperfect	esbaltís	esbaltissis	esbaltís	esbaltíssim	esbaltíssiu	esbaltissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esbalteix	esbalteixi	esbaltim	esbaltiu	esbalteixin
	negative (no)	—	no esbalteixis	no esbalteixi	no esbaltim	no esbaltiu	no esbalteixin

Synonyms

• atordir
• estabornir

Derived terms

• esbaltiment

Related terms

• abaltir

Further reading

• “esbaltir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esbaltir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esbaltir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.