heretar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin hērēditāre. Compare Occitan eiretar, French hériter, Spanish heredar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ɾəˈta]
IPA^(key): (Valencia) [e.ɾeˈtaɾ]
Audio (Barcelona): (file)

Verb

heretar (first-person singular present hereto, first-person singular preterite heretí, past participle heretat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

to inherit

Conjugation

Conjugation of heretar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			heretar
gerund			heretant
past participle				masculine		feminine
		singular		heretat		heretada
		plural		heretats		heretades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	hereto	heretes	hereta	heretem	hereteu	hereten
	imperfect	heretava	heretaves	heretava	heretàvem	heretàveu	heretaven
	future	heretaré	heretaràs	heretarà	heretarem	heretareu	heretaran
	preterite	heretí	heretares	heretà	heretàrem	heretàreu	heretaren
	conditional	heretaria	heretaries	heretaria	heretaríem	heretaríeu	heretarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	hereti	heretis	hereti	heretem	hereteu	heretin
	imperfect	heretés	heretessis	heretés	heretéssim	heretéssiu	heretessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	hereta	hereti	heretem	hereteu	heretin
	negative (no)	—	no heretis	no hereti	no heretem	no hereteu	no heretin

Related terms

References

“heretar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
“heretar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
“heretar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “heretar”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)