poblejar

Catalan

Etymology

From poble (“village”) +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pub.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [pob.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [po.bleˈd͡ʒaɾ]

Verb

poblejar (first-person singular present poblejo, first-person singular preterite poblegí, past participle poblejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to resemble a village (of a city)
   • 1999, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat, La revolta dels geperuts:

     Narbona és una metròpoli que pobleja. El barri de l'estació, indigne d'una ciutat, ronqueja.

     Narbonne is a metropolis that resembles a village. The station quarter, unworthy of a city, snores.

Conjugation

    Conjugation of poblejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			poblejar
gerund			poblejant
past participle				masculine		feminine
		singular		poblejat		poblejada
		plural		poblejats		poblejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	poblejo	pobleges	pobleja	poblegem	poblegeu	poblegen
	imperfect	poblejava	poblejaves	poblejava	poblejàvem	poblejàveu	poblejaven
	future	poblejaré	poblejaràs	poblejarà	poblejarem	poblejareu	poblejaran
	preterite	poblegí	poblejares	poblejà	poblejàrem	poblejàreu	poblejaren
	conditional	poblejaria	poblejaries	poblejaria	poblejaríem	poblejaríeu	poblejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	poblegi	poblegis	poblegi	poblegem	poblegeu	poblegin
	imperfect	poblegés	poblegessis	poblegés	poblegéssim	poblegéssiu	poblegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	pobleja	poblegi	poblegem	poblegeu	poblegin
	negative (no)	—	no poblegis	no poblegi	no poblegem	no poblegeu	no poblegin

Further reading

• “poblejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.