subvindre

Catalan

Verb

subvindre (first-person singular present subvinc, first-person singular preterite subvinguí, past participle subvingut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. Alternative form of subvenir

Conjugation

    Conjugation of subvindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)

infinitive			subvindre
gerund			subvenint
past participle				masculine		feminine
		singular		subvingut		subvinguda
		plural		subvinguts		subvingudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	subvinc	subvens	subvé	subvenim	subveniu	subvenen
	imperfect	subvenia	subvenies	subvenia	subveníem	subveníeu	subvenien
	future	subvindré	subvindràs	subvindrà	subvindrem	subvindreu	subvindran
	preterite	subvinguí	subvingueres	subvingué	subvinguérem	subvinguéreu	subvingueren
	conditional	subvindria	subvindries	subvindria	subvindríem	subvindríeu	subvindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	subvingui	subvinguis	subvingui	subvinguem	subvingueu	subvinguin
	imperfect	subvingués	subvinguessis	subvingués	subvinguéssim	subvinguéssiu	subvinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	subvén	subvingui	subvinguem	subveniu	subvinguin
	negative (no)	—	no subvinguis	no subvingui	no subvinguem	no subvingueu	no subvinguin

Further reading

• “subvindre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “subvindre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.