llavar

Asturian

Etymology

From Latin lavāre, present active infinitive of lavō (“I wash”).

Verb

llavar

1. to wash

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan lavar, from Latin lavāre, from Proto-Indo-European *lewh₃-.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʎəˈβa]
• IPA^(key): (Balearic) [ʎəˈva]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎaˈvaɾ]
• Homophone: llevar

Verb

llavar (first-person singular present llavo, first-person singular preterite llaví, past participle llavat)

1. to wash

   Synonym: rentar

Conjugation

    Conjugation of llavar (first conjugation)

infinitive			llavar
gerund			llavant
past participle				masculine		feminine
		singular		llavat		llavada
		plural		llavats		llavades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llavo	llaves	llava	llavem	llaveu	llaven
	imperfect	llavava	llavaves	llavava	llavàvem	llavàveu	llavaven
	future	llavaré	llavaràs	llavarà	llavarem	llavareu	llavaran
	preterite	llaví	llavares	llavà	llavàrem	llavàreu	llavaren
	conditional	llavaria	llavaries	llavaria	llavaríem	llavaríeu	llavarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llavi	llavis	llavi	llavem	llaveu	llavin
	imperfect	llavés	llavessis	llavés	llavéssim	llavéssiu	llavessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	llava	llavi	llavem	llaveu	llavin
	negative (no)	—	no llavis	no llavi	no llavem	no llaveu	no llavin

Derived terms

• llavada
• llavamans
• llavament
• llavat
• llavatge

Related terms

• llavador

References

• “llavar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “llavar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llavar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llavar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.