aigualir

Catalan

Etymology

From aigual (“full of water”) +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əj.ɣwəˈli]
• IPA^(key): (Valencia) [aj.ɣwaˈliɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

aigualir (first-person singular present aigualeixo, first-person singular preterite aigualí, past participle aigualit)

1. (transitive) to water down

Conjugation

    Conjugation of aigualir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			aigualir
gerund			aigualint
past participle				masculine		feminine
		singular		aigualit		aigualida
		plural		aigualits		aigualides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aigualeixo	aigualeixes	aigualeix	aigualim	aigualiu	aigualeixen
	imperfect	aigualia	aigualies	aigualia	aigualíem	aigualíeu	aigualien
	future	aigualiré	aigualiràs	aigualirà	aigualirem	aigualireu	aigualiran
	preterite	aigualí	aigualires	aigualí	aigualírem	aigualíreu	aigualiren
	conditional	aigualiria	aigualiries	aigualiria	aigualiríem	aigualiríeu	aigualirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aigualeixi	aigualeixis	aigualeixi	aigualim	aigualiu	aigualeixin
	imperfect	aigualís	aigualissis	aigualís	aigualíssim	aigualíssiu	aigualissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aigualeix	aigualeixi	aigualim	aigualiu	aigualeixin
	negative (no)	—	no aigualeixis	no aigualeixi	no aigualim	no aigualiu	no aigualeixin

Derived terms

• aigualiment (“dilution”)

Further reading

• “aigualir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “aigualir”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)