anell

Catalan

Etymology

From Old Occitan [Term?] (compare Occitan anèl), from Latin ānellus (compare French anneau, Spanish anillo), diminutive of ānus, from Proto-Indo-European *h₁eh₂no- (“ring”).

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /əˈneʎ/
• (Valencian) IPA^(key): /aˈneʎ/
• Rhymes: -eʎ

Noun

anell m (plural anells)

1. ring (clarification of this definition is needed)

Derived terms

• anella
• anell del Pescador
• anell de prometatge
• anell episcopal
• com l'anell al dit

 

Further reading

• “anell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “anell” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “anell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “anell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.