commoure

Catalan

Etymology

From Latin commoveō.

Verb

commoure (first-person singular present commoc, first-person singular preterite commoguí, past participle commogut)

1. (transitive) to disturb, to shake up
2. to move, to touch (to arouse the feelings or passions of)

Derived terms

• commovedor

Related terms

• commoció
• moure

Further reading

• “commoure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “commoure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “commoure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “commoure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.