descloure

See also: desclouré

Catalan

Etymology

From Old Occitan [Term?] (compare Occitan desclaure), from Latin disclūdere, present active infinitive of disclūdō (compare French déclore, Italian dischiudere).

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /dəsˈklɔw.ɾə/
• (Valencian) IPA^(key): /desˈklɔw.ɾe/

Verb

descloure (first-person singular present descloc, past participle desclòs)

1. to open

   Synonym: obrir

   Antonyms: cloure, tancar

Conjugation

Conjugation of descloure (second conjugation with velar infix, irregular past participle)

infinitive			descloure
present participle			descloent
past participle				masculine		feminine
		singular		desclòs		desclosa
		plural		desclosos		descloses
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descloc	desclous	desclou	descloem	descloeu	desclouen
	imperfect	descloïa	descloïes	descloïa	descloíem	descloíeu	descloïen
	future	desclouré	desclouràs	desclourà	desclourem	descloureu	desclouran
	preterite	descloguí	desclogueres	desclogué	descloguérem	descloguéreu	desclogueren
	conditional	desclouria	desclouries	desclouria	desclouríem	desclouríeu	desclourien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desclogui	descloguis	desclogui	descloguem	desclogueu	descloguin
	imperfect	desclogués	descloguessis	desclogués	descloguéssim	descloguéssiu	descloguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	desclou	desclogui	descloguem	descloeu	descloguin

Related terms

• desclosa

Further reading

• “descloure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “descloure” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “descloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “descloure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.