empaitar

Catalan

Etymology

Borrowed from Old Occitan empaitar, empachar, from Vulgar Latin *impāctāre, from impāctum, perfect passive participle of Latin impingō (“to drive, force”). Alternatively, from Latin impedicāre (“to fetter, entangle”), in which case it is a doublet of empatxar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pəjˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [em.pajˈtaɾ]

Verb

empaitar (first-person singular present empaito, first-person singular preterite empaití, past participle empaitat)

1. (transitive) to chase, to pursue

   Synonyms: encalçar, perseguir

Conjugation

    Conjugation of empaitar (first conjugation)

infinitive			empaitar
gerund			empaitant
past participle				masculine		feminine
		singular		empaitat		empaitada
		plural		empaitats		empaitades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empaito	empaites	empaita	empaitem	empaiteu	empaiten
	imperfect	empaitava	empaitaves	empaitava	empaitàvem	empaitàveu	empaitaven
	future	empaitaré	empaitaràs	empaitarà	empaitarem	empaitareu	empaitaran
	preterite	empaití	empaitares	empaità	empaitàrem	empaitàreu	empaitaren
	conditional	empaitaria	empaitaries	empaitaria	empaitaríem	empaitaríeu	empaitarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empaiti	empaitis	empaiti	empaitem	empaiteu	empaitin
	imperfect	empaités	empaitessis	empaités	empaitéssim	empaitéssiu	empaitessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empaita	empaiti	empaitem	empaiteu	empaitin
	negative (no)	—	no empaitis	no empaiti	no empaitem	no empaiteu	no empaitin

Derived terms

• empait
• empaitada

Further reading

• “empaitar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “empaitar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.