espellir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Doublet of expel·lir, a learned borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pəˈʎi]
• IPA^(key): (Valencian) [es.peˈʎiɾ]

Verb

espellir (first-person singular present espelleixo, first-person singular preterite espellí, past participle espellit)

1. (intransitive) to open (of flowers)
   • 1990, Renada-Laura Portet, Lettera amorosa:

     Tot té un sentit, Jordi, el vent que xiula, la campana que toca, les flors que espelleixen, els besos que es donen.

     Everything has a meaning, Jordi: the wind that whistles, the bell that tolls, the flowers that bloom, the kisses that are given.

2. (takes a reflexive pronoun) to bloom

Conjugation

    Conjugation of espellir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			espellir
gerund			espellint
past participle				masculine		feminine
		singular		espellit		espellida
		plural		espellits		espellides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espelleixo	espelleixes	espelleix	espellim	espelliu	espelleixen
	imperfect	espellia	espellies	espellia	espellíem	espellíeu	espellien
	future	espelliré	espelliràs	espellirà	espellirem	espellireu	espelliran
	preterite	espellí	espellires	espellí	espellírem	espellíreu	espelliren
	conditional	espelliria	espelliries	espelliria	espelliríem	espelliríeu	espellirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espelleixi	espelleixis	espelleixi	espellim	espelliu	espelleixin
	imperfect	espellís	espellissis	espellís	espellíssim	espellíssiu	espellissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espelleix	espelleixi	espellim	espelliu	espelleixin
	negative (no)	—	no espelleixis	no espelleixi	no espellim	no espelliu	no espelleixin

Synonyms

• descloure's

Further reading

• “espellir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espellir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espellir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espellir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.