esplugar

Catalan

Etymology

Metathesis of obsolete espulgar, from Vulgar Latin *expūlicare, from pūlex (“louse”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pluˈɣa]
• IPA^(key): (Valencian) [es.pluˈɣaɾ]

Verb

esplugar (first-person singular present esplugo, first-person singular preterite espluguí, past participle esplugat)

1. to delouse

Conjugation

    Conjugation of esplugar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			esplugar
gerund			esplugant
past participle				masculine		feminine
		singular		esplugat		esplugada
		plural		esplugats		esplugades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esplugo	esplugues	espluga	espluguem	esplugueu	espluguen
	imperfect	esplugava	esplugaves	esplugava	esplugàvem	esplugàveu	esplugaven
	future	esplugaré	esplugaràs	esplugarà	esplugarem	esplugareu	esplugaran
	preterite	espluguí	esplugares	esplugà	esplugàrem	esplugàreu	esplugaren
	conditional	esplugaria	esplugaries	esplugaria	esplugaríem	esplugaríeu	esplugarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esplugui	espluguis	esplugui	espluguem	esplugueu	espluguin
	imperfect	esplugués	espluguessis	esplugués	espluguéssim	espluguéssiu	espluguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espluga	esplugui	espluguem	esplugueu	espluguin
	negative (no)	—	no espluguis	no esplugui	no espluguem	no esplugueu	no espluguin

Derived terms

• esplugabous

Further reading

• “esplugar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.