estrafer

Catalan

Etymology

Blend of escarnir +‎ contrafer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.tɾəˈfe]
• IPA^(key): (Valencian) [es.tɾaˈfeɾ]

Verb

estrafer (first-person singular present estrafaig, first-person singular preterite estrafiu, past participle estrafet)

1. to imitate
2. to disguise

Conjugation

    Conjugation of estrafer (second conjugation, irregular)

infinitive			estrafer
gerund			estrafent
past participle				masculine		feminine
		singular		estrafet		estrafeta
		plural		estrafets		estrafetes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estrafaig	estrafàs	estrafà	estrafem	estrafeu	estrafan
	imperfect	estrafeia	estrafeies	estrafeia	estrafèiem	estrafèieu	estrafeien
	future	estrafaré	estrafaràs	estrafarà	estrafarem	estrafareu	estrafaran
	preterite	estrafiu	estraferes	estrafeu	estraférem	estraféreu	estraferen
	conditional	estrafaria	estrafaries	estrafaria	estrafaríem	estrafaríeu	estrafarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estrafaci	estrafacis	estrafaci	estrafem	estrafeu	estrafacin
	imperfect	estrafés	estrafessis	estrafés	estraféssim	estraféssiu	estrafessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	estrafés	estrafaci	estrafem	estrafeu	estrafacin
	negative (no)	—	no estrafacis	no estrafaci	no estrafem	no estrafeu	no estrafacin

Further reading

• “estrafer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.