lleure

Catalan

Etymology

Inherited from Latin licēre. Compare French loisir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈʎɛw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈʎəw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈʎew.ɾe]

Noun

lleure m (plural lleures)

1. leisure (free time)

   Synonym: oci

Verb

lleure (impersonal, third-person singular present lleu, third-person singular preterite llegué, past participle llegut); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (impersonal) to be allowed, permitted (to do something)
2. (impersonal) to be free (to do something)

Conjugation

    Conjugation of lleure (second conjugation, irregular, with velar infix, impersonal)

infinitive			lleure
gerund			llevent
past participle				masculine		feminine
		singular		llegut		—
		plural		—		—
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	—	—	lleu	—	—	—
	imperfect	—	—	llevia	—	—	—
	future	—	—	lleurà	—	—	—
	preterite	—	—	llegué	—	—	—
	conditional	—	—	lleuria	—	—	—
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	—	—	llegui	—	—	—
	imperfect	—	—	llegués	—	—	—
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	—	—	—	—	—
	negative (no)	—	—	—	—	—	—

Further reading

• “lleure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.