pertorbar

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin perturbāre. First attested in the 15th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pər.turˈba]
• IPA^(key): (Balearic) [pər.torˈba]
• IPA^(key): (Valencian) [peɾ.toɾˈbaɾ]

Verb

pertorbar (first-person singular present pertorbo, first-person singular preterite pertorbí, past participle pertorbat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. to disturb, to disrupt

Conjugation

    Conjugation of pertorbar (first conjugation)

infinitive			pertorbar
gerund			pertorbant
past participle				masculine		feminine
		singular		pertorbat		pertorbada
		plural		pertorbats		pertorbades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pertorbo	pertorbes	pertorba	pertorbem	pertorbeu	pertorben
	imperfect	pertorbava	pertorbaves	pertorbava	pertorbàvem	pertorbàveu	pertorbaven
	future	pertorbaré	pertorbaràs	pertorbarà	pertorbarem	pertorbareu	pertorbaran
	preterite	pertorbí	pertorbares	pertorbà	pertorbàrem	pertorbàreu	pertorbaren
	conditional	pertorbaria	pertorbaries	pertorbaria	pertorbaríem	pertorbaríeu	pertorbarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pertorbi	pertorbis	pertorbi	pertorbem	pertorbeu	pertorbin
	imperfect	pertorbés	pertorbessis	pertorbés	pertorbéssim	pertorbéssiu	pertorbessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	pertorba	pertorbi	pertorbem	pertorbeu	pertorbin
	negative (no)	—	no pertorbis	no pertorbi	no pertorbem	no pertorbeu	no pertorbin

Related terms

• impertorbable
• pertorbació
• pertorbador

Further reading

• “pertorbar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pertorbar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pertorbar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.