plànyer

Catalan

From Latin plangō (“I bewail”).

plànyer (first-person singular present planyo, first-person singular preterite planyí, past participle plangut or planyut)

(transitive) to feel sorry for, to pity
Synonym: compadir
- 1932, Josep Maria de Sagarra, Vida privada:
  Una altra part de sector aristocràtic, mantenia a peu i a cavall l'austeritat de costums de Pilar; aquest sector era el que la planyia, el que deia "la pobra Pilar" i acusava el seu marit de les coses més baixes.
  Another part of the aristocratic set maintained at all costs the austerity of Pilar's customs; this was the set which pitied her, the one which said "poor Pilar" and accused her husband of the lowest things.
(transitive) to skimp on, to use sparingly
- 1934, Joan Puig i Ferreter, Camins de França:
  —Estudiaré molt, no planyeré esforços. Aquest viatge per França, ho podeu creure, no té altre objecte que estudiar els homes, la vida.
  "I will study a lot, I won't spare any effort. This trip to France, you can trust, will not have any other aim than to study mankind, life."
(reflexive) to complain (de about)
Synonym: queixar-se
- 1960, Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya:
  Hi ha gent entre els nostres contemporanis que, confonent els termes de la nostra problemàtica històrica, es planyen de l'efeminament en què ha caigut Catalunya.
  There are people among our contemporaries who, confounding the terms of our historical problems, complain about the effeminacy into which Catalonia has fallen.

Central Catalan conjugation of plànyer (second conjugation, irregular)