sortejar

Catalan

Etymology

From sort +‎ -ejar.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /soɾ.təˈʒa/
• (Central) IPA^(key): /sur.təˈʒa/
• (Valencian) IPA^(key): /soɾ.teˈd͡ʒaɾ/

Verb

sortejar (first-person singular present sortejo, past participle sortejat)

1. to draw lots

   Synonym: treure a sorts

2. to sort

   Synonym: classificar

Conjugation

Conjugation of sortejar (first conjugation)

infinitive			sortejar
present participle			sortejant
past participle				masculine		feminine
		singular		sortejat		sortejada
		plural		sortejats		sortejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sortejo	sorteges	sorteja	sortegem	sortegeu	sortegen
	imperfect	sortejava	sortejaves	sortejava	sortejàvem	sortejàveu	sortejaven
	future	sortejaré	sortejaràs	sortejarà	sortejarem	sortejareu	sortejaran
	preterite	sortegí	sortejares	sortejà	sortejàrem	sortejàreu	sortejaren
	conditional	sortejaria	sortejaries	sortejaria	sortejaríem	sortejaríeu	sortejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sortegi	sortegis	sortegi	sortegem	sortegeu	sortegin
	imperfect	sortegés	sortegessis	sortegés	sortegéssim	sortegéssiu	sortegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	sorteja	sortegi	sortegem	sortegeu	sortegin

Derived terms

• sorteig

Further reading

• “sortejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.