albirar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin arbitrāre. Doublet of arbitrar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əl.βiˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [əl.biˈɾa]
• IPA^(key): (Valencian) [al.biˈɾaɾ]

• Audio (Catalonia)

  (file)

Verb

albirar (first-person singular present albiro, first-person singular preterite albirí, past participle albirat)

1. (transitive) to conjecture, to speculate
2. (transitive) to make out, to discern

Conjugation

    Conjugation of albirar (first conjugation)

infinitive			albirar
gerund			albirant
past participle				masculine		feminine
		singular		albirat		albirada
		plural		albirats		albirades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	albiro	albires	albira	albirem	albireu	albiren
	imperfect	albirava	albiraves	albirava	albiràvem	albiràveu	albiraven
	future	albiraré	albiraràs	albirarà	albirarem	albirareu	albiraran
	preterite	albirí	albirares	albirà	albiràrem	albiràreu	albiraren
	conditional	albiraria	albiraries	albiraria	albiraríem	albiraríeu	albirarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	albiri	albiris	albiri	albirem	albireu	albirin
	imperfect	albirés	albiressis	albirés	albiréssim	albiréssiu	albiressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	albira	albiri	albirem	albireu	albirin
	negative (no)	—	no albiris	no albiri	no albirem	no albireu	no albirin

Related terms

• albir

Further reading

• “albirar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “albirar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “albirar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “albirar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.