calabruixar

Catalan

Etymology

From calabruix +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kə.lə.βɾuˈʃa]
• IPA^(key): (Balearic) [kə.lə.bɾuˈʃa]
• IPA^(key): (Valencian) [ka.la.bɾujˈʃaɾ]

Verb

calabruixar (first-person singular present calabruixo, first-person singular preterite calabruixí, past participle calabruixat)

1. (weather, impersonal) to hail

   Synonyms: calamarsejar, granissar, pedregar

Conjugation

    Conjugation of calabruixar (first conjugation)

infinitive			calabruixar
gerund			calabruixant
past participle				masculine		feminine
		singular		calabruixat		calabruixada
		plural		calabruixats		calabruixades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	calabruixo	calabruixes	calabruixa	calabruixem	calabruixeu	calabruixen
	imperfect	calabruixava	calabruixaves	calabruixava	calabruixàvem	calabruixàveu	calabruixaven
	future	calabruixaré	calabruixaràs	calabruixarà	calabruixarem	calabruixareu	calabruixaran
	preterite	calabruixí	calabruixares	calabruixà	calabruixàrem	calabruixàreu	calabruixaren
	conditional	calabruixaria	calabruixaries	calabruixaria	calabruixaríem	calabruixaríeu	calabruixarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	calabruixi	calabruixis	calabruixi	calabruixem	calabruixeu	calabruixin
	imperfect	calabruixés	calabruixessis	calabruixés	calabruixéssim	calabruixéssiu	calabruixessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	calabruixa	calabruixi	calabruixem	calabruixeu	calabruixin
	negative (no)	—	no calabruixis	no calabruixi	no calabruixem	no calabruixeu	no calabruixin

Further reading

• “calabruixar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “calabruixar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “calabruixar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.