emmalaltir

Catalan

Etymology

From en- +‎ malalt (“ill”) +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.mə.ləlˈti]
• IPA^(key): (Valencian) [em.ma.lalˈtiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

emmalaltir (first-person singular present emmalalteixo, first-person singular preterite emmalaltí, past participle emmalaltit)

1. (intransitive, reflexive) to become ill
   • 2017 January 4, Laura Estirado, “Primera expedició al pol Sud: ¿Per què Amundsen hi va arribar abans?”, in El Periódico‎^[1]:

     L'expedició va quedar atrapada al gel, van haver de menjar carn crua per no emmalaltir d'escorbut, i, en definitiva, posar a prova els seus dots de supervivència que anys més tard l'ajudarien a passar a la història com un dels grans exploradors.

     The expedition was trapped in the ice; they had to eat raw meat to not become ill with scurvy, and, definitely, put his survival talents to the test, which years later would help him go down in history as one of the great explorers.

2. (transitive) to make ill

Conjugation

    Conjugation of emmalaltir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			emmalaltir
gerund			emmalaltint
past participle				masculine		feminine
		singular		emmalaltit		emmalaltida
		plural		emmalaltits		emmalaltides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emmalalteixo	emmalalteixes	emmalalteix	emmalaltim	emmalaltiu	emmalalteixen
	imperfect	emmalaltia	emmalalties	emmalaltia	emmalaltíem	emmalaltíeu	emmalaltien
	future	emmalaltiré	emmalaltiràs	emmalaltirà	emmalaltirem	emmalaltireu	emmalaltiran
	preterite	emmalaltí	emmalaltires	emmalaltí	emmalaltírem	emmalaltíreu	emmalaltiren
	conditional	emmalaltiria	emmalaltiries	emmalaltiria	emmalaltiríem	emmalaltiríeu	emmalaltirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emmalalteixi	emmalalteixis	emmalalteixi	emmalaltim	emmalaltiu	emmalalteixin
	imperfect	emmalaltís	emmalaltissis	emmalaltís	emmalaltíssim	emmalaltíssiu	emmalaltissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emmalalteix	emmalalteixi	emmalaltim	emmalaltiu	emmalalteixin
	negative (no)	—	no emmalalteixis	no emmalalteixi	no emmalaltim	no emmalaltiu	no emmalalteixin

Further reading

• “emmalaltir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “emmalaltir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “emmalaltir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “emmalaltir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.