emmalaltir

Definition from Wiktionary, the free dictionary
Jump to navigation Jump to search

Catalan[edit]

Etymology[edit]

en- +‎ malalt (ill) +‎ -ir

Pronunciation[edit]

Verb[edit]

emmalaltir (first-person singular present emmalalteixo, past participle emmalaltit)

  1. (intransitive, reflexive) to become ill
    • 2017 January 4, Laura Estirado, “Primera expedició al pol Sud: ¿Per què Amundsen hi va arribar abans?”, in El Periódico[1]:
      L'expedició va quedar atrapada al gel, van haver de menjar carn crua per no emmalaltir d'escorbut, i, en definitiva, posar a prova els seus dots de supervivència que anys més tard l'ajudarien a passar a la història com un dels grans exploradors.
      The expedition was trapped in the ice; they had to eat raw meat to not become ill with scurvy, and, definitely, put his survival talents to the test, which years later would help him go down in history as one of the great explorers.
  2. (transitive) to make ill

Conjugation[edit]

Further reading[edit]