magencar

Catalan

Etymology

From magenc +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mə.ʒəŋˈka]
• IPA^(key): (Valencian) [ma.d͡ʒeŋˈkaɾ]

Verb

magencar (first-person singular present magenco, first-person singular preterite magenquí, past participle magencat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to hoe over, to till

Conjugation

    Conjugation of magencar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			magencar
gerund			magencant
past participle				masculine		feminine
		singular		magencat		magencada
		plural		magencats		magencades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	magenco	magenques	magenca	magenquem	magenqueu	magenquen
	imperfect	magencava	magencaves	magencava	magencàvem	magencàveu	magencaven
	future	magencaré	magencaràs	magencarà	magencarem	magencareu	magencaran
	preterite	magenquí	magencares	magencà	magencàrem	magencàreu	magencaren
	conditional	magencaria	magencaries	magencaria	magencaríem	magencaríeu	magencarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	magenqui	magenquis	magenqui	magenquem	magenqueu	magenquin
	imperfect	magenqués	magenquessis	magenqués	magenquéssim	magenquéssiu	magenquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	magenca	magenqui	magenquem	magenqueu	magenquin
	negative (no)	—	no magenquis	no magenqui	no magenquem	no magenqueu	no magenquin

Derived terms

• remagencar

Further reading

• “magencar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.