orejar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *auridiāre, a verb based on Latin aura (“air; breeze”). By surface analysis, ora +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [u.ɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [o.ɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [o.ɾeˈd͡ʒaɾ]

Verb

orejar (first-person singular present orejo, first-person singular preterite oregí, past participle orejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to air
2. (reflexive) to get some fresh air (of a person)

Conjugation

    Conjugation of orejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			orejar
gerund			orejant
past participle				masculine		feminine
		singular		orejat		orejada
		plural		orejats		orejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	orejo	oreges	oreja	oregem	oregeu	oregen
	imperfect	orejava	orejaves	orejava	orejàvem	orejàveu	orejaven
	future	orejaré	orejaràs	orejarà	orejarem	orejareu	orejaran
	preterite	oregí	orejares	orejà	orejàrem	orejàreu	orejaren
	conditional	orejaria	orejaries	orejaria	orejaríem	orejaríeu	orejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	oregi	oregis	oregi	oregem	oregeu	oregin
	imperfect	oregés	oregessis	oregés	oregéssim	oregéssiu	oregessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	oreja	oregi	oregem	oregeu	oregin
	negative (no)	—	no oregis	no oregi	no oregem	no oregeu	no oregin

Synonyms

• (expose to air): airejar
• (go outside): (Mallorca) tocar s'oratge

Derived terms

• oreig

References

• “orejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “orejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.