rebotre

See also: rebotré

Catalan

Etymology

From re- +‎ botre.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /rəˈbo.tɾə/
• (Valencian) IPA^(key): /reˈbo.tɾe/

Verb

rebotre (first-person singular present reboto, past participle rebotut)

1. to rebound

   Synonym: rebotar

Conjugation

Conjugation of rebotre (second conjugation)

infinitive			rebotre
present participle			rebotent
past participle				masculine		feminine
		singular		rebotut		rebotuda
		plural		rebotuts		rebotudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reboto	rebots	rebot	rebotem	reboteu	reboten
	imperfect	rebotia	reboties	rebotia	rebotíem	rebotíeu	rebotien
	future	rebotré	rebotràs	rebotrà	rebotrem	rebotreu	rebotran
	preterite	rebotí	reboteres	reboté	rebotérem	rebotéreu	reboteren
	conditional	rebotria	rebotries	rebotria	rebotríem	rebotríeu	rebotrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reboti	rebotis	reboti	rebotem	reboteu	rebotin
	imperfect	rebotés	rebotessis	rebotés	rebotéssim	rebotéssiu	rebotessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	rebot	reboti	rebotem	reboteu	rebotin

Derived terms

• rebot

Further reading

• “rebotre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rebotre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “rebotre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rebotre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.