vèncer

See also: vencer and véncer

Catalan

Alternative forms

• véncer (Valencia)

Etymology

From (compar Occitan vèncer), from Latin vincere, present active infinitive of vincō (“win, conquer”) (compare French vaincre, Spanish vencer), from Proto-Italic *winkō, from Proto-Indo-European *wi-n-k-, nasal infix from *weyk- (“to overcome”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˌbɛnˈse]
• IPA^(key): (Balearic) [ˌvənˈse]
• IPA^(key): (Valencia) [ˌvenˈseɾ]

Verb

vèncer (first-person singular present venço, first-person singular preterite vencí, past participle vençut)

1. to win
2. to defeat

Derived terms

• vencedor
• vencible
• venciment

Related terms

• convèncer

Further reading

• “vèncer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vèncer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vèncer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vèncer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.