desemen

Dutch

Etymology

From desem +‎ -en.

Pronunciation

• IPA^(key): /ˈdeː.sə.mə(n)/

• Audio

  (file)

• Hyphenation: de‧se‧men

Verb

desemen

1. (transitive) to leaven

Inflection

Conjugation of desemen (weak)
infinitive	desemen
past singular	desemde
past participle	gedesemd
infinitive	desemen
gerund	desemen n
	present tense	past tense
1st person singular	desem	desemde
2nd person sing. (jij)	desemt	desemde
2nd person sing. (u)	desemt	desemde
2nd person sing. (gij)	desemt	desemde
3rd person singular	desemt	desemde
plural	desemen	desemden
subjunctive sing.1	deseme	desemde
subjunctive plur.1	desemen	desemden
imperative sing.	desem
imperative plur.1	desemt
participles	desemend	gedesemd
1) Archaic.

Derived terms

• doordesemen