enfebrar

Catalan

Etymology

From en- +‎ febre +‎ -ar.

Verb

enfebrar (first-person singular present enfebro, first-person singular preterite enfebrí, past participle enfebrat)

1. (transitive) to enfever
2. (takes a reflexive pronoun, intransitive) to catch a fever

   Synonym: enfebrosir-se

Conjugation

    Conjugation of enfebrar (first conjugation)

infinitive			enfebrar
gerund			enfebrant
past participle				masculine		feminine
		singular		enfebrat		enfebrada
		plural		enfebrats		enfebrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfebro	enfebres	enfebra	enfebrem	enfebreu	enfebren
	imperfect	enfebrava	enfebraves	enfebrava	enfebràvem	enfebràveu	enfebraven
	future	enfebraré	enfebraràs	enfebrarà	enfebrarem	enfebrareu	enfebraran
	preterite	enfebrí	enfebrares	enfebrà	enfebràrem	enfebràreu	enfebraren
	conditional	enfebraria	enfebraries	enfebraria	enfebraríem	enfebraríeu	enfebrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfebri	enfebris	enfebri	enfebrem	enfebreu	enfebrin
	imperfect	enfebrés	enfebressis	enfebrés	enfebréssim	enfebréssiu	enfebressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enfebra	enfebri	enfebrem	enfebreu	enfebrin
	negative (no)	—	no enfebris	no enfebri	no enfebrem	no enfebreu	no enfebrin

Further reading

• “enfebrar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024