esparracar

Catalan

Etymology

From es- +‎ parrac +‎ -ar (unless the noun is actually derived from the verb).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pə.rəˈka]
• IPA^(key): (Valencian) [es.pa.raˈkaɾ]

Verb

esparracar (first-person singular present esparraco, first-person singular preterite esparraquí, past participle esparracat)

1. (transitive) to tear, rend, shred

   Synonyms: estripar, esquinçar

Conjugation

    Conjugation of esparracar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			esparracar
gerund			esparracant
past participle				masculine		feminine
		singular		esparracat		esparracada
		plural		esparracats		esparracades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esparraco	esparraques	esparraca	esparraquem	esparraqueu	esparraquen
	imperfect	esparracava	esparracaves	esparracava	esparracàvem	esparracàveu	esparracaven
	future	esparracaré	esparracaràs	esparracarà	esparracarem	esparracareu	esparracaran
	preterite	esparraquí	esparracares	esparracà	esparracàrem	esparracàreu	esparracaren
	conditional	esparracaria	esparracaries	esparracaria	esparracaríem	esparracaríeu	esparracarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esparraqui	esparraquis	esparraqui	esparraquem	esparraqueu	esparraquin
	imperfect	esparraqués	esparraquessis	esparraqués	esparraquéssim	esparraquéssiu	esparraquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esparraca	esparraqui	esparraquem	esparraqueu	esparraquin
	negative (no)	—	no esparraquis	no esparraqui	no esparraquem	no esparraqueu	no esparraquin

Derived terms

• esparrac
• esparracament
• esparracat

 

Further reading

• “esparracar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.