reguanyar

Catalan

Etymology

From re- +‎ guanyar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.ɣwəˈɲa]
• IPA^(key): (Valencian) [re.ɣwaˈɲaɾ]

Verb

reguanyar (first-person singular present reguanyo, first-person singular preterite reguanyí, past participle reguanyat)

1. (transitive) to win back, to recover

Conjugation

    Conjugation of reguanyar (first conjugation)

infinitive			reguanyar
gerund			reguanyant
past participle				masculine		feminine
		singular		reguanyat		reguanyada
		plural		reguanyats		reguanyades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reguanyo	reguanyes	reguanya	reguanyem	reguanyeu	reguanyen
	imperfect	reguanyava	reguanyaves	reguanyava	reguanyàvem	reguanyàveu	reguanyaven
	future	reguanyaré	reguanyaràs	reguanyarà	reguanyarem	reguanyareu	reguanyaran
	preterite	reguanyí	reguanyares	reguanyà	reguanyàrem	reguanyàreu	reguanyaren
	conditional	reguanyaria	reguanyaries	reguanyaria	reguanyaríem	reguanyaríeu	reguanyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reguanyi	reguanyis	reguanyi	reguanyem	reguanyeu	reguanyin
	imperfect	reguanyés	reguanyessis	reguanyés	reguanyéssim	reguanyéssiu	reguanyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	reguanya	reguanyi	reguanyem	reguanyeu	reguanyin
	negative (no)	—	no reguanyis	no reguanyi	no reguanyem	no reguanyeu	no reguanyin

Further reading

• “reguanyar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024