disposar

Catalan

Etymology

Back-formed from Latin dispositus, perfect participle of dispōnō.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /dis.poˈza/
• (Central) IPA^(key): /dis.puˈza/
• (Valencian) IPA^(key): /dis.poˈzaɾ/
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

disposar (first-person singular present disposo, past participle disposat)

1. to have available
2. to prepare
3. (with de) to be at the disposal of

Conjugation

Conjugation of disposar (first conjugation)

infinitive			disposar
present participle			disposant
past participle				masculine		feminine
		singular		disposat		disposada
		plural		disposats		disposades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	disposo	disposes	disposa	disposem	disposeu	disposen
	imperfect	disposava	disposaves	disposava	disposàvem	disposàveu	disposaven
	future	disposaré	disposaràs	disposarà	disposarem	disposareu	disposaran
	preterite	disposí	disposares	disposà	disposàrem	disposàreu	disposaren
	conditional	disposaria	disposaries	disposaria	disposaríem	disposaríeu	disposarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	disposi	disposis	disposi	disposem	disposeu	disposin
	imperfect	disposés	disposessis	disposés	disposéssim	disposéssiu	disposessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	disposa	disposi	disposem	disposeu	disposin

Related terms

• posar

Further reading

• “disposar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “disposar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “disposar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “disposar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.