xuclar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Probably from Vulgar Latin *sūctulāre,[1] from Latin sūctus, from sūgō. Alternatively, of onomatopoeic origin. Compare Spanish chupar.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]xuclar (first-person singular present xuclo, first-person singular preterite xuclí, past participle xuclat)
Conjugation
[edit] Conjugation of xuclar (first conjugation)
infinitive | xuclar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | xuclant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | xuclat | xuclada | |||||
plural | xuclats | xuclades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | xuclo | xucles | xucla | xuclem | xucleu | xuclen | |
imperfect | xuclava | xuclaves | xuclava | xuclàvem | xuclàveu | xuclaven | |
future | xuclaré | xuclaràs | xuclarà | xuclarem | xuclareu | xuclaran | |
preterite | xuclí | xuclares | xuclà | xuclàrem | xuclàreu | xuclaren | |
conditional | xuclaria | xuclaries | xuclaria | xuclaríem | xuclaríeu | xuclarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | xucli | xuclis | xucli | xuclem | xucleu | xuclin | |
imperfect | xuclés | xuclessis | xuclés | xucléssim | xucléssiu | xuclessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | xucla | xucli | xuclem | xucleu | xuclin | |
negative (no) | — | no xuclis | no xucli | no xuclem | no xucleu | no xuclin |
Derived terms
[edit]References
[edit]- ^ “xuclar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
[edit]- “xuclar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “xuclar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “xuclar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.