obstinar-se

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin obstināre (“to persist in”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ups.tiˈnar.sə]
• IPA^(key): (Balearic) [ops.tiˈnar.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [ops.tiˈnaɾ.se]

Verb

obstinar-se (first-person singular present m'obstino, first-person singular preterite m'obstiní, past participle obstinat)

1. (intransitive) to act in a stubborn way, to persist [with en ‘in’]

Conjugation

    Conjugation of obstinar-se (first conjugation)

infinitive			obstinar-se
gerund			obstinant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		obstinat		obstinada
		plural		obstinats		obstinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'obstino	t'obstines	s'obstina	ens obstinem	us obstineu	s'obstinen
	imperfect	m'obstinava	t'obstinaves	s'obstinava	ens obstinàvem	us obstinàveu	s'obstinaven
	future	m'obstinaré	t'obstinaràs	s'obstinarà	ens obstinarem	us obstinareu	s'obstinaran
	preterite	m'obstiní	t'obstinares	s'obstinà	ens obstinàrem	us obstinàreu	s'obstinaren
	conditional	m'obstinaria	t'obstinaries	s'obstinaria	ens obstinaríem	us obstinaríeu	s'obstinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'obstini	t'obstinis	s'obstini	ens obstinem	us obstineu	s'obstinin
	imperfect	m'obstinés	t'obstinessis	s'obstinés	ens obstinéssim	us obstinéssiu	s'obstinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	obstina't	obstini's	obstinem-nos	obstineu-vos	obstinin-se
	negative (no)	—	no t'obstinis	no s'obstini	no ens obstinem	no us obstineu	no s'obstinin

Related terms

• obstinació
• obstinat

Further reading

• “obstinar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.