rebre

See also: rebré

Catalan

Alternative forms

• recebre (regional)
• recivir (Algherese)

Etymology

Inherited from Old Catalan rebre, reebre, recebre, from Latin recipere.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /ˈrə.bɾə/
• (Central) IPA^(key): /ˈrɛ.bɾə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈre.bɾe/

• Audio

  (file)

Verb

rebre (first-person singular present rebo, past participle rebut)

1. to receive

Conjugation

Conjugation of rebre (second conjugation)

infinitive			rebre
present participle			rebent
past participle				masculine		feminine
		singular		rebut		rebuda
		plural		rebuts		rebudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebo	reps	rep	rebem	rebeu	reben
	imperfect	rebia	rebies	rebia	rebíem	rebíeu	rebien
	future	rebré	rebràs	rebrà	rebrem	rebreu	rebran
	preterite	rebí	reberes	rebé	rebérem	rebéreu	reberen
	conditional	rebria	rebries	rebria	rebríem	rebríeu	rebrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebi	rebis	rebi	rebem	rebeu	rebin
	imperfect	rebés	rebessis	rebés	rebéssim	rebéssiu	rebessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	rep	rebi	rebem	rebeu	rebin

Derived terms

• rebedor
• rebuda f
• rebut m

 

Related terms

• concebre
• percebre
• recepció
• receptacle
• receptiu
• receptor
• recipient

 

References

• “rebre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rebre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “rebre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rebre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Slovak

Noun

rebre

1. locative singular of rebro