balmar-se

Catalan

Etymology

From balma (“cave”) +‎ -ar +‎ se.

Verb

balmar-se (first-person singular present em balmo, first-person singular preterite em balmí, past participle balmat)

1. (intransitive, pronominal) to hollow out, to empty
   • 1967, Octavi Fullat, Reflexions sobre l'educació:

     I ara tots els pobles senten la pruïja, la febre de produir, de voltar-se d'estris, i el món es buida d'entranyes i es balma.

     And now people feel the itch, the fever to produce, to surround themselves with tools, and the world is emptied of its entrails and hollows out.

Conjugation

    Conjugation of balmar-se (first conjugation)

infinitive			balmar-se
gerund			balmant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		balmat		balmada
		plural		balmats		balmades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em balmo	et balmes	es balma	ens balmem	us balmeu	es balmen
	imperfect	em balmava	et balmaves	es balmava	ens balmàvem	us balmàveu	es balmaven
	future	em balmaré	et balmaràs	es balmarà	ens balmarem	us balmareu	es balmaran
	preterite	em balmí	et balmares	es balmà	ens balmàrem	us balmàreu	es balmaren
	conditional	em balmaria	et balmaries	es balmaria	ens balmaríem	us balmaríeu	es balmarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em balmi	et balmis	es balmi	ens balmem	us balmeu	es balmin
	imperfect	em balmés	et balmessis	es balmés	ens balméssim	us balméssiu	es balmessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	balma't	balmi's	balmem-nos	balmeu-vos	balmin-se
	negative (no)	—	no et balmis	no es balmi	no ens balmem	no us balmeu	no es balmin

Further reading

• “balmar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024