viure

See also: viuré

English

Noun

viure (plural viures)

1. (heraldry) A thin ribbon crossing the field in any direction.

Anagrams

• eiruv

---

Catalan

Etymology

From , from Latin vīvere, present active infinitive of vīvō, from Proto-Italic *gʷīwō, from Proto-Indo-European *gʷíh₃weti (“to live, be alive”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈbiw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈviw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈviw.ɾe]
• Rhymes: -iwɾe

Verb

viure (first-person singular present visc, first-person singular preterite visquí, past participle viscut)

1. to live, to be alive
2. to survive, to persevere
3. to live, to reside

Derived terms

• malviure
• vividor

Related terms

• reviure
• sobreviure
• vida
• visca
• viu
• viu-viu
• vivaç
• vivacitat
• vivari
• vivàrium
• vivència
• vivent
• viver
• vivicar
• vívid
• vivífic
• vivípar
• vivisecció
• vivor

 

Noun

viure m (uncountable)

1. life, existence

Further reading

• “viure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “viure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “viure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “viure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Occitan

Etymology

From Old Occitan viure, from Latin vīvere, present active infinitive of vīvō.

Verb

viure

1. to live

Conjugation

    Lengadocian (Central Occitan)

		simple			compound
infinitive		viure			aver viscut
gerund		vivent			use gerund of aver + past participle
past participle		viscut			—
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		ieu	tu	el	nosautres	vosautres	eles
	present	vivi	vives	viu	vivèm	vivètz	vivon
	imperfect	viviái	viviás	viviá	viviam	viviatz	vivián
	preterite	viurai	viuràs	viurà	viurem	viuretz	viuràn
	future	visquèri	visquères	visquèt	visquèrem	visquèretz	visquèron
	conditional	viuriái	viuriás	viuriá	viuriam	viuriatz	viurián
	conditional 2nd form1	visquèra	visquèras	visquèra	visqueram	visqueratz	visquèran
compound tenses	present perfect	use the present tense of aver + past participle
	pluperfect	use the imperfect tense of aver + past participle
	past anterior	use the preterite tense of aver + past participle
	future perfect	use the future tense of aver + past participle
	conditional perfect	use the conditional tense of aver + past participle
subjunctive		que ieu	que tu	que el	que nosautres	que vosautres	que eles
	present	visca	viscas	visca	viscam	viscatz	viscan
	imperfect	visquèsse	visquèsses	visquèsse	visquèssem	visquèssetz	visquèssen
compound tenses	past	use the present subjunctive of aver + past participle
	pluperfect	use the imperfect subjunctive of aver + past participle
imperative		—	tu	—	nosautres	vosautres	—
			viu		viscam	vivètz	1Now chiefly obsolete, still in use in some Limousin and Vivaro-Alpin dialects

---

Old Occitan

Etymology

From Latin vīvere, present active infinitive of vīvō.

Verb

viure

1. to live (be alive)
   • c. 1110, Guilhèm de Peitieus, ‘Canso’:

     Quar senes lieys non puesc viure, / Tant ai pres de s'amor gran fam.

     For without her I cannot live, such great hunger do I have for her love.

Descendants

• Catalan: viure
• Occitan: viure