desbocar-se

Catalan

Etymology

From des- +‎ boca (“mouth”) +‎ -ar +‎ se.

Verb

desbocar-se (first-person singular present em desboco, first-person singular preterite em desboquí, past participle desbocat)

1. (of beasts) to bolt

   Synonym: desenfrenar-se

2. (of people) to go off, to run at the mouth, to curse a blue streak

   Synonyms: malparlar, renegar

Conjugation

    Conjugation of desbocar-se (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			desbocar-se
gerund			desbocant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		desbocat		desbocada
		plural		desbocats		desbocades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em desboco	et desboques	es desboca	ens desboquem	us desboqueu	es desboquen
	imperfect	em desbocava	et desbocaves	es desbocava	ens desbocàvem	us desbocàveu	es desbocaven
	future	em desbocaré	et desbocaràs	es desbocarà	ens desbocarem	us desbocareu	es desbocaran
	preterite	em desboquí	et desbocares	es desbocà	ens desbocàrem	us desbocàreu	es desbocaren
	conditional	em desbocaria	et desbocaries	es desbocaria	ens desbocaríem	us desbocaríeu	es desbocarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em desboqui	et desboquis	es desboqui	ens desboquem	us desboqueu	es desboquin
	imperfect	em desboqués	et desboquessis	es desboqués	ens desboquéssim	us desboquéssiu	es desboquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desboca't	desboqui's	desboquem-nos	desboqueu-vos	desboquin-se
	negative (no)	—	no et desboquis	no es desboqui	no ens desboquem	no us desboqueu	no es desboquin

Derived terms

• desbocament
• desbocat

Further reading

• “desbocar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024